Avui ha estat la festa final del Projecte Rossinyol a Palafrugell. Han vingut famílies i també mestres i directors de les escoles. Ha estat una tarda emocionant, entre trista i alegre, no sabria explicar-ho amb paraules.
A les classes teòriques prèvies a l'inici del projecte rossinyol recordo frases de les mentores del l'any passat com:
"m'ha aportat moltíssim a nivell personal"
"he aprés molt amb el nen"
"una gran experiència"
Jo em vaig mostrar escèptica, com si no m'acabés de creure el que aquelles noies estaven dient, avui 10 de maig, puc corrobar que exactament és així. Sento que he crescut com a persona fent aquest projecte i que m'ha aportat moltíssim més del que esperava. He contribuit a fer més feliç a un nen que acabava de venir fa poc i que estava molt perdut; aquesta és una alegria i una satisfacció que portaré sempre dins meu.
No he pogut dissimular la meva emoció quan s'ha apropat la mestra d'aula d'acollida d'en Mohamed i m'ha dit: "Ikram, molt bé, molt bona feina". No deixava de mirar en Mohamed i el comparava amb en Mohamed de fa uns mesos, un nen que amb prou feines podia expressar-se en català i que se sentia una mica incomprés. A l'inci del Projecte Rossinyol em van dir que el fet que jo fos àrab i que sàpigues parlar àrab seria un handicap a l'hora de l'aprenentage del català per part del mentorat però ara puc dir que, tal i com em vaig plantejar al principi, el fet que jo parlés àrab ha estat quelcom beneficiós ja que si en Mohamed no sabia com es deia "taula" en català, ell m'ho deia en àrab, jo l'entenia i li podia dir en català i això amb milers de paraules!
També penso que en Mohamed i jo hem tingut una relació molt més propera perquè compartim trets culturals i això no és res negatiu de cares a la seva integració, al contrari, crec que ha estat un punt positiu ja que ell mateix ha pogut veure que les persones d'origen diferent també poden anar a la universitat, també poden parlar català, també poden tenir amics i amigues catalanes i sentir-se d'aquí i d'allà sense eliminar res del teu bagatge cultural. Diguéssim que tan per ell, com per la seva família he estat una figura important, com un exemple a seguir i això m'omple de felicitat!
Finalment, dono les gràcies, de veritat per haver-me acceptat en aquest projecte i haver estat allà en tot moment sempre que hem tingut algun dubte! Una experiència inolvidable :)
Ikram
 |
| La meva foto preferida! |
